El carter (de Tiana) sempre mira dues vegades

Les cartes arriben entre 15 i 20 dies tard i Correus ho continua atribuint a la numeració duplicada dels domicilis. Els números que hi ha a les cases no concorden sovint amb la numeració oficial. El carter ha de mirar i remirar la porta, la guia urbana i la carta abans de fer el repartiment. I, molts cops, encara diposita el sobre en un lloc que no és. La Plaça dels Peixos ha parlat amb un treballador de Correus i, efectivament, ha confirmat el trasbals. 'És un embolic, que dificulta i allarga molt el repartiment', diu. Ara bé, el carter també admet que segurament fa falta més personal: 'Nosaltres fem el que podem', s'exclama.

El retard s’allarga de fa temps i, tot i les queixes de l’Ajuntament -cada cop més insistents- i també dels veïns, l'empresa no resol la qüestió. Al poble hi ha tres carters fixes, un de temporal i el coordinador, que a més de repartir cartes s’encarrega de l’oficina. Cada un d’ells té assingada una àrea concreta. Tiana es divideix, per tant, en cinc parts (cinc barris ho anomenen ells). Els carters treballen de 7,20 a 14,20 i en aquest temps reparteixen el que poden. Quan arriba l’hora pleguen i llestos. I el que els queda al sac ho deixen per l’endemà. Hi ha poques mans i moltes bústies, sobretot amb el creixement accelerat de la vila que, de moment, no s'ha traduït amb un increment de personal. La situació s'agreuja si un dels carters es posa malalt: no hi envien substitut i el repartiment s'endarrereix.

Les sobres
L'oficina de Tiana consta encara com a oficina rural. És a dir, que depèn administrativament de Montgat. Això encara complica més les coses. I és que l'oficina de Montgat ja té uns recursos molt limitats (que també han ocasionat protestes). Quan arriben més mitjans, doncs, primer van a Montgat i deprés a Tiana. Per a Correus, per tant, el municipi tianenc no és en absolut prioritari. Un exemple anecdòtic que explica una usuària: 'Vaig preguntar a l'oficina per què a Tiana no arriben mai els segells nous (les edicions especials, els segells commemoratius...) i em van dir que com que l'oficina central és a Montgat se'ls queden tots allà. Aquí envien els vells.'

Històries de Correus
• ‘Vas a casa?'.- Una usuària explica que, després de fer una gestió a l’oficina tianenca, es va trobar que el responsable, amb qui té una certa confiança, li va preguntar si anava a casa i si, de passada, li podia fer el favor de repartir les cartes de tot el veïnat. ‘És que tinc un carter malalt i no donem a l'abast’, es va lamentar.

• Els carters no miren la bústia.- Els carters només miren el número, posi el que hi posi a la bústia. Són les ordres que tenen. Un usuari explica que té el número desplaçat un pèl de l’entrada de casa i que molt sovint el carter s’equivoca, tot i que a la bústia hi posa clarament el número i el nom de qui hi viu. La resposta de Correus és que miren el número i no la inscripció de la bústia.

• La tasca dels carters és complicada.- Un edifici del poble s’ha negat a posar els noms a l’interior de les bústies comunitàries. Com que molts cops qui envia la carta no especifica la porteria (posa 1r, però no posa si és 1r A o 1r C) el carter ha optat per deixar una nota a la comunitat de veïns cada cop que hi ha correu. 'Veniu a buscar les cartes a l'oficina', diu el paper.