Comarca dormitori

Atenció a la notícia que avui publica l'Avui. També la podeu llegir directament des de l'edició digital del diari.

El Maresme se suburbialitza

Un estudi alerta dels riscos de l'especialització
creixent de la comarca com a zona residencial i la pèrdua de teixit econòmic

Oriol Pàmies

El Maresme és cada vegada més un lloc per dormir i poc més, amb una forta dependència de Barcelona, una població amb un nivell educatiu relativament baix, un sector hoteler antiquat i una economia que es basa en la construcció d'habitatges. Si no es fa res per vitar-ho, la inèrcia del procés de conversió en suburbi metropolità portarà la comarca a esgotar el sòl residencial i créixer fins als 440.000 habitants el 2010, un 16,5% més que ara, en un escenari que a la llarga 'generaria inestabilitat', segons adverteix un estudi encarregat pel Consell Comarcal. Clima benigne, paisatge i platges excel·lents, bona qualitat de vida, tradició industrial i vies de comunicació modernes: són els punts forts d'una comarca que s'ha transformat durant les tres últimes dècades i ja li costa reconèixer-se, perquè en paral·lel ha experimentat fenòmens com ara la dispersió i el desordre urbanístics (el 73% del sòl residencial és de baixa densitat, tipus casa aïllada o adossada), la desertització comercial dels centres urbans, la marxa de les grans empreses i l'augment de la mobilitat obligada (62.000 maresmencs n'emigren cada dia per anar a treballar fora).

L'Estudi de diagnosi i desenvolupament estratègics del Maresme explica i documenta aquest procés, que va molt lligat a l'obertura de l'autopista de peatge Montgat-Mataró, el 1969, la progressiva millora del servei ferroviari i la prolongació de l'autopista fins a Palafolls el 1996. S'hi descriuen el 'boom immobiliari', la conversió de les segones residències en habitatges principals i el creixement demogràfic a un ritme del 2,5% anual (la meitat famílies exbarcelonines i l'altra meitat estrangers extracomunitaris). Per cert que els estrangers, uns 30.000 el 2003, representen el 24% de la mà d'obra a l'agricultura, el 19% en els serveis personals i el 13% a la construcció.La metropolitanització de la comarca no és uniforme. Pere Lleonart, economista i coordinador de l'estudi, subratlla que 'la dependència de Barcelona va avançant de sud a nord al compàs de la millora de les comunicacions'. Al Baix Maresme és on ha tingut més efectes tangibles, fins al punt que 'hi ha municipis, com ara el Masnou i Premià de Mar, en què tot l'espai útil és ple'.Al Maresme, a més, no és or tot el que lluu. La població de la comarca 'és cada cop més rica, amb una renda per càpita un 10% superior a la mitjana catalana', assenyala l'estudi, però l'indicador de creació de riquesa del territori, el PIB per càpita, 'és el més baix de Catalunya, resultat del creixent desequilibrat entre residents i llocs de treball'.

Lleonart i el seu equip d'economistes no s'han limitat a fer el diagnòstic de la situació, sinó que han dibuixat quatre possibles escenaris de futur amb l'horitzó de l'any 2010, perquè els dirigents polítics, econòmics i socials prenguin decisions. Si no se'n prenen, continuarà la tendència cap al monocultiu residencial, el 'model fàcil i acomodatici', amb el risc implícit de 'congestió i tensions de preus'. Una primera correcció, apunta l'estudi, seria modificar el planejament urbanístic per afavorir l'habitatge compacte, en bloc, en comptes de les cases aïllades i les adossades, que consumeixen més sòl i generen una mobilitat difícil de canalitzar. Les altres dues opcions possibles per al Maresme requereixen un veritable cop de timó. L'escenari industrial-tecnològic, recolzat en la tradició industrial de la comarca i les iniciatives com el Tecnocampus, 'exigeix un gran consens social i polític, però a la llarga és més sostenible i socialment enriquidor', segons l'estudi. Per aquesta via la població arribaria als 425.000 habitants el 2010. Però 'el mòdel òptim' seria el terciari-tecnològic, que suposaria un veritable 'canvi productiu' i podria fer del Maresme un referent de la societat de la informació.

Malauradament la cosa, per als tianencs, no és nova. L'article no cita el nostre poble, però queda claríssim: com a porta sud del Maresme que som, com a municipi més proper a la gran urbs, hem estat dels primers a patir els efectes d'aquesta suburbialització. Els tianencs fa temps que ho advertim. Ho remarco bé: els tianencs; no pas el govern local.