En Frasquito i la història de les maduixes

Des les històries que explicaven la Laieta i en Frasquito, la de les maduixes és la més coneguda. Es veu que el pare de la Laieta, l'avi Maurell, cultivava maduixes, i n'havia de baixar cada dia al mercat per vendre'n. El fotògraf, molt enginyós, va idear una mena de plataforma que s'enganxava a la cua del tramvia per poder posar-hi els cistells.

Dita així, l'anècdota, potser no té gràcia, però explicada per la pròpia Laieta en tenia molta. No és el primer cop que faig la demanda, però insistiré. Bona part de l'anecdotari de la història de Tiana no està escrit. Lluís Carreras i Josep Maria Toffoli han fet molta feina, però queden un munt de records que si no anem amb compte es perdran. Malauradament la Laieta i en Frasquito ens han deixat, però encara queden desenes d'avis que ens podrien donar molts detalls del dia a dia de la Tiana de principis del segle XX.

El consistori hauria de prendre exemple d'ajuntaments veïns com el de Badalona, que han invertit diners -tampoc cal massa pressupost- per crear un arxiu de fonts orals. És ben senzill: s'agafa una gravadora digital i s'entrevista els avis del poble. Són unes entrevistes específiques -molt llargues- amb un questionari especial. La gravació -digital, perquè perduri- queda arxivada a l'Ajuntament o a la biblioteca. Un material bàsic per conservar el nostre passat i oferir-lo a les generacions futures. Jo mateix vaig presentar un projecte de fonts orals a la regidoria de Cultura. D'això en fa uns tres anys, i encara ningú m'ha contestat.

Carme Donada -la llevadora-, Antoni Nieto -el carter-, l'exregidor d'ERC Antoni Pina o l'exalcalde franquista Cebrià Vilarnau són bons candidats a deixar les seves memòries en format digital.