Fa crec crec, però no gaire
Ho teníem pendent. Efectivament, ja he fet la prova i sí: el pa de Tiana fa crec crec. Tant el de ca l'Aixelà com el de can Pau. De dia, i de nit també. Ara bé, deixem-ho clar, és un cruixir molt lleu, molt apaivagat, molt estovadet. Hi ha pans i pans, i el de Tiana, al meu parer, està bé, però tampoc és per tirar coets. El pa de can Bertran de Badalona li dóna mil voltes. És un pa ferm, tendre i pres per dins, cruixent per fora: tot un senyor pa. El pa de Tiana és una mica de pa sucat amb oli.
La humitat i la farina
Trobar una bona barra de pa cada cop és més difícil, sobretot en zones costaneres, on l'elevada humitat ambiental estova l'aliment en poques hores. A més, la qualitat de la farina catalana és bastant deficient per l'escassetat de collites de blat. A Barcelona hi ha uns 400 forns que es dediquen a l'elaboració artesanal del pa.




0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici