La crisi del Carmel; quin déjà vu!

A Tiana innovem. Algú recorda la crisi pels impostos impagats? A falta d'uns dies per a les eleccions municipals, en un debat públic, el candidat del PSC -i alcalde en funcions-, acusa CiU d'haver condonat tributs municipals durant el mandat d'Escudé. L'alcaldable nacionalista nega les acusacions i diu que si el seu adversari les pot demostrar dimitirà. Parlo de Ferran Vallespinós i de Josep Marinel·lo. La incontinència verbal del primer i la imprudència del segon els van portar a un carreró sense sortida. Vallespinós va recórrer a l'herència de CiU per amagar les debilitats del present. Una bona cortina de fum. El contenciós va acabar amb una llarga reunió a l'ajuntament i amb l'anomenat 'pacte de cavallers'. Un pacte que es va traduir en una nota de premsa absolutament ambigua -que cadascú va interpretar a la seva manera-, per 'salvar els mobles' d'un i altre. Marinel·lo es va poder presentar a les eleccions i Vallespinós va poder seguir mirant a la cara de les persones a qui suposadament s'havien perdonat els impostos. En fi, aquesta era la història. I ara, digueu-me: no us recorda tot plegat l'escena de dijous al Parlament? Mas buscant el cos a cos i Maragall acusant CiU d'haver cobrat suposadament comissions de les obres públiques?

Estimats polítics: quan hi ha indicis de delicte, s'ha d'anar als tribunals o, sinó, callar. Utilitzar-ho com a contraatac, com a argument per al desgast polític, és una irresponsabilitat molt gran. A veure com s'ho fan ara Maragall i Mas per sortir de l'embolic on s'han ficat, havent-hi el nou Estatut pel mig. Tots dos partits es necessiten, i ho saben. I si de debò es posen a investigar el finançament dels partits és probable que en surtin tots equitxats. CiU el que més, però també els socialistes.