A en Joan de ca l'Estruch només li falten tres cromos

Explicava la setmana passada que en Joan de ca l’Estruch es va llevar ben d’hora el primer dia que els comerços començaven a donar el cromo i que en poques hores ja havia aconseguit omplir un munt de forats de l’àlbum d’història de Tiana. Doncs bé, esteu asseguts? Atenció: a en Joan de ca l’Estruch només li falten 3 cromos! I n’hi ha 83!

Si no hi ha sorpreses, l’entranyable avi serà el primer tianenc a completar la col·lecció. Li falten els dos cromos més complicats -l’Observatori Astronòmic i el futbol- i l’últim, el que entrega personalment l’alcalde. L’Observatori de moment ho ha posat difícil. Dissabte alguns tianencs es van trobar l’equipament tancat. Aquesta setmana el Grup d’Astronomia Tiana ha distribuït un full amb el calendari d’observacions... i, no falla, els horaris per recollir el cromo.

La 'cromomania' no s'atura
Immediatament després d’en Joan Planas va l’Angelines -l’Angelines Pujol-, que no n’hi falten gaires més. No són casos aïllats, però. Desenes de tianencs viuen aquests dies obsessionats per la col·lecció. La ‘cromomania’, que n’hi diu la meva mare. Un retorn a la infància. Als ‘faltis’ i als ‘tenguis’. És com una gran gimcana. Una gimcana tenyida de nostàlgia, sí. Corredisses amb olor de carrer humit, amb gust de pols de plaça tova; de quan la plaça era de sorra. Ho recordeu?

La gent s’organitza el dia en funció dels horaris de recollida de les enganxines. He vist casos d’autèntica professionalitat. Tot planificat. Famílies o amics que s’organitzen i que es reparteixen la feina. I encara més: gent que té una mala relació amb algun comerç determinat i que s’ofereix a recollir el cromo d’un altra botiga a canvi que algú li eviti el tràngol.

Els excessos del joc
Tot plegat s’ha convertit en una mena de concurs-d’a-veure-qui-corre-més: d’ a-veure qui-és-més-tianenc-aquí. La campanya comercial ja ha passat en un segon terme. Fins al punt que hi ha qui entra el comerç i, sense dir ni ‘hola’, treu el cap per la porta i crida: ‘El cromo!’ I, és clar, hi ha alguns comerciants que ja en comencen a estar una mica tips. Diuen que aquests dies tampoc han fet més calaix perquè la majoria de gent demana el cromo i se’n va sense comprar ni consumir. Així ho constata en Paco d'El Casal. Hi ha casos extrems. Diumenge, a can Vilaró, a l’hora punta dels pollastres a l’ast, uns quants es van atrevir a anar a recollir el cromo... A les dues perruqueries, les entrades i sortides constants els destaroten molt la feina: i és que cada cop que algun insaciable tianenc demana el cromo les simpàtiques perruqueres han d’aparcar les tisores i l’assecador del cabell i deixar la clienta mig empantanegada.

El més llest de tots
Alguns comerciants ja busquen algun sistema per estalviar-se el tràmit del lliurament. El més intel·ligent, de moment, ha estat en Christopher Nashwi, de l’acadèmia d’anglès. Ha tirat pel dret: ha tancat la porta amb clau i a fora hi ha posat un cartell. ‘El cromo, aquí’, hi posa. Sota les lletres, una fletxa senyala un racó. Damunt una tauleta hi ha un manyoc de cromos. Self-sevice, sí senyor. I no m’emprenyeu, que tinc feina.


A les imatges, el cromo de la biblioteca i el d'El Casal.