La crònica

Donant idees
Ho confese; jo també vaig tan sovint com puc a Can Duet, tot cercant tonificar la meva musculatura i fer més goig ara que ve el temps d’anar amb poca roba. També confese que pertanyo a la molt minoritària secta dels qui hi anem a peu, portats pel desig de contribuir a rendibilitzar l’inversió feta a la passera. A l’estiu, aquesta militància de caminar ens costarà molta suor, però ho suportarem resignadament mentre esperem que els arbres creixin i ens serveixin bona ombra.

Un cop a la piscina, quan m’aturo per reposar de les braçades, observo que moltes vegades hi ha més gent a la banyera (també coneguda per jacuzzi) que a la piscina pròpiament dita. Contemplo la cara de satisfacció de la gent que s’està a l’esmentada banyera, ben escarxofats, mentre l’aigua els abraça, i els fa carícies i massatges. El plaer que senten prou que es nota. N’hi ha que prefereixen gaudir d’una manera més íntima, i es reclouen dins la privadesa de la sauna o el bany de vapor. Quan n’ixen, és evident que s’ho han passat bé.

I jo barrine, i pense que si tingués calerons, potser en podria fer molts més; perquè és evident que a Tiana, tan com la demanda d’una piscina, hi ha la demanda d’una instal·lació balneària. O sigui que, especuladors que em llegiu (PERDÓ !, volia dir inversors), a l’atac !
I recordeu-vos, en forma material, de qui us va obrir els ulls al negoci.