La crònica

El no ja el tenim; a veure si...
No sé si us ha arribat la notícia, però ja fa uns quants dies que ha mort el Papa de Roma. Els periodistes n’anaven plens a tothora, i s’han fet cerimònies amb molts d’assistents. Sembla que ara s’està movent renou, per part de sectors de fidels, per a fer-lo sant. Jo creia que ja n’era de sant, perquè tothom l’anomenava Sant Pare; però sembla ser que per a fer-ho oficial cal incoar un llarg procés, i esmerçar-hi diners i temps.

Per cert, que fa poc, en el tren, vaig sentir, sense voler, com uns súbdits del rei d’Espanya parlaven irreverentment del difunt anomenant-lo Susan (abreujant-li descortesament el tractament de “Su Santidad”), i lligant-ho amb el fet que les vestidures talars dels eclesiàstics semblen, deien ells, faldilles femenines. Hi ha gent de tota mena, fins i tot per a riure’s dels moribunds, sense cap consideració.

Tornant a la demanda de santificació, sembla ser que una condició imprescindible és que hom pugui atribuir miracles diversos a l’aspirant a sant. Seria com l’apartat de proves físiques en el procés de selecció dels mossos d’esquadra, sigui dit amb tot el respecte per uns i altres.

I ara digueu-me ingenu, o inconscient, o somiatruites; però jo m’hi apunto al procés. I m’atreveixo a invocar respectuosament el Papa mort, per a que la seva intercessió ens procuri un miracle a Tiana. Vejam si seria possible que s’acabés el fet que, per part d’alguna gent, s’utilitzi els contenidors d’emergència per deixar-hi qualsevol tipus de deixalla, a qualsevol hora de qualsevol dia, tenint en compte només la pròpia i egoista conveniència personal.

No serà pas fàcil, perquè sembla ser que hi ha codis genètics incapacitats d’entendre què és la recollida selectiva, i com funciona; però un aspirant a sant ho pot fer, amb l’ajut diví.
Si es produeix el fet miraculós, prometo fer-ho saber prest al postulador de la causa. I hi haurà gran alegria a l’Església Catòlica i a Tiana.
Així sia.