La crònica

Avui em prenc la llibertat d’usar aquest espai per a utilitat pròpia. Ja em perdonareu; procuraré no repetir-ho. Però necessito la col·laboració dels qui llegiu aquest espai.

Em declaro conreador del noble art de fumar en pipa, ben oposat al consum compulsiu de cigarretes tan estès.
Per ser pipaire vaig tenir l’oportunitat, fa una colla d’anys, de participar en un concurs de fumada lenta que, a Badalona, va organitzar un jove estanquer del carrer de la Conquista. Aleshores, i ja em perdonareu un altre cop, jo no tenia cap vincle amb Tiana i amb prou feines l’hauria situat exactament en el mapa de Catalunya.
En el concurs, ultra aconseguir un resultat modest, vaig fer coneixença d’un senyor que, em va dir, residia a Tiana. Era un home d’una certa edat, ben conservat malgrat els cabells blancs; s’habillava amb americana i corbata, i denotava un aspecte pulcre i acurat. Aquesta persona em va parlar de ”l’arna” del fumador de pipa, que és aquella braseta que s’escapa de la cassoleta per un moviment brusc, o un cop d’aire, i fa una petita cremada a la roba. També em deia que ell, per a comprovar que no estava esclavitzat pel tabac, es passava tot un mes cada any sense fumar. “Ara bé, – em deia – confesso que faig una mica de trampa; sempre trio el mes de febrer.”

Després de compartir aquella jornada ens vàrem acomiadar, i no he tornat a saber res d’aquell senyor.
Com que m’agradaria poder tornar a saludar aquesta persona, faig una crida a tothom qui perd uns minuts diaris llegint allò que hi ha en aquesta Plaça dels Peixos, per si em poden dir quelcom que em permeti retrobar-lo. Ja sé que les dades que dono no són gaire cosa, però tampoc som tants els qui fumem en pipa a Tiana.

Us podeu adreçar a l’adreça dels Peixos, o també a ramoscd@diba.es. Per endavant, moltes gràcies.