La crònica

Per la mort d'en Pere Esteve
De la trista circumstància que s’ha viscut a Tiana aquests darrers dies, permeteu-me que en faci una consideració positiva. I a veure si s’escampa.
Es tracta de que no hi ha hagut cap tabú a l’hora d’esmentar la causa de la mort del polític tianenc. El mot càncer ha sortit a les informacions i ens hem estalviat aquell eufemisme de dir-ne “una llarga malaltia”. El mateix Pere Esteve s’havia referit al seu mal anomenant-lo amb totes les lletres.
I és que massa sovint, en fer saber la mort d’algú que ha estat una malaurada víctima del càncer, sembla que es vulgui amagar el nom de la malaltia; com si fos alguna cosa de la qual ens hem d’avergonyir, si ens toca. Semblaria que contreure un càncer és per causa d’alguna activitat deshonrosa que cal silenciar per no ofendre el bon nom de la víctima.

Em permeto escriure d’això amb el dret que em dona el fet d’haver patit aquesta malaltia. Sortosament me’n he sortit, de moment. I dic de moment perquè a molts dels afectats que ho superem, ens queda, sense poder-ho evitar, una sensació d’estar en una permanent llibertat condicional.

Rebutjo, doncs, i no en sóc pas l’únic, aquesta expressió de “una llarga malaltia”. No veig que tingui cap solta. I aprofito per a fer una crida per a deixar de banda aquest tabú, tot respectant la llibertat de cadascú de fer allò que més bé li sembli. També hi ha altres malalties que poden matar, i que també són llargues; la fibrosi quística, per exemple. Però la meva percepció és que els eufemismes només es fan servir amb això que, temps enrera, s’anomenava el Cranc ( a l’Hospital de Sant Pau hi són visibles alguns documents amb aquest nom).

Agraeixo doncs a Pere Esteve el fet d’haver dit la cosa pel seu nom, sense secretismes que ho emmascarin. Ha estat un altre servei que ha fet al país.